L’estudi radiològic en la mama és vital per complementar un bon diagnòstic clínic.
A la sanitat pública del nostre país es fan mamografies de cribratge cada dos anys a partir dels 50 anys. En altres països, com per exemple els Estats Units d’Amèrica, es realitzen de manera sistemàtica a partir dels 40 anys a fi d’ augmentar les taxes de detecció de tumors o lesions no palpables en aquesta franja d’edat. Fer mamografies de manera rutinària sense cap sospita abans dels 40 anys és controvertit doncs es podrien obtenir molts falsos positius.
Òbviament, també és recomanable fer-les quan hi ha algun indici de lesió o tumoració en l’exploració clínica: en aquest cas la mamografia hauria de ser anual.
En dones joves abans de la menopausa sovint cal afegir a la mamografia clàssica una ecografia mamària ja que la glàndula és més densa i es veu millor la possible lesió, mentre que altres proves més específiques com la ressonància magnètica només s’utilitzen per confirmar el diagnòstic.
En el cas d’una sospita alta de lesió mamària amb l’estudi amb proves d’imatge, és probable que es realitzi una biòpsia dirigida per poder analitzar les cèl·lules d’aquesta lesió.

El primer que cal fer davant la troballa d’un nòdul o tumoració al pit és confirmar-ne l’existència amb una mamografia i/o ecografia, i si s’escau, fer-ne una biòpsia per acreditar-ne la benignitat.
La majoria de nòduls que compleixen criteris de benignitat ( mòbils, ben definits ), ja sigui amb biòpsia confirmatòria o no, són fibroadenomes sòlids o quistos simples ( de contingut líquid aquós ). Aquests es poden extreure quirúrgicament o no en funció de la mida i de si aquesta es manté estable o creix, i sobretot de les molèsties que origini a la pacient.

Les dones amb pròtesis mamàries, fins i tot aquelles en les que s’ha extirpat la glàndula de manera completa ( persones que els han fet una mastectomia ), cal que segueixin els mateixos controls clínics i radiològics que la població general. L’objectiu és confirmar la integritat de les pròtesis, i descartar que no apareguin lesions en la mateixa glàndula mamària restant o en alguna altra zona del tòrax.
Amb les tècniques radiològiques modernes no cal patir per la irradiació excessiva de la mama doncs si el seguiment és l’adequat, la dosi acumulada al llarg dels anys és mínima, i el benefici de mamografies seriades supera amb escreix el risc d’excés de radiació.

Malauradament, el càncer de mama és un dels càncers més freqüents en les dones, i es considera que 1 de cada 9 dones el patiran. La majoria dels càncers de mama es detecten en estadis molt inicials i els tractaments actuals fan que la supervivència global sigui molt alta. És per aquest motiu que tenir algun antecedent de càncer de mama en la família s’ha de prendre amb precaució. Els casos on la influència familiar pot tenir més rellevància en l’herència del càncer són aquells que succeeixen en familiars directes ( mare, germana, filla ), que debuten en edats joves ( abans dels 40 anys ), o que cursen amb el gen BRCA positiu.
El control de cada una d’aquestes pacients amb familiars amb neoplàsia de mama s’individualitzarà, i es farà d’acord amb el consell genètic que s’hagi obtingut a l’estudiar cada cas.

El nom de BRCA es forma a partir de les dues primeres lletres de la paraula càncer de mama en anglès (BReast CAncer). El BRCA 1 és un gen de la raça humana responsable de la formació d’una proteïna que té com a missió frenar els tumors.
Les proteïnes supressores dels tumors ajuden a què les cèl.lules creixin i es divideixin d’una manera lenta i ordenada.
El BRCA 1 també regula l’activitat d’altres gens.
Moltes de les mutacions del gen BRCA 1 estan associades a un risc augmentat de càncer de mama i altres tipus de càncer, com el de pròstata, ovaris, trompes i càncer de pàncrees.