És un tumor benigne i no cancerós que creix en el teixit muscular de l’úter anomenat miometri.
Únicament un 0,5% dels miomes es converteixen en tumors malignes ( sarcomes ).
S’estima que aproximadament una de cada quatre o cinc dones  de més de 35 anys d’edat pateix aquest tipus de tumor. 

L’aparició i  creixement del mioma està afavorida per les hormones conegudes com a estrògens, i per tant el mioma se sol presentar en edat fèrtil.
Resulta molt infreqüent que els miomes apareguin abans de la primera menstruació (menarquia) o després de la menopausa.

• Sagnat entre regla i regla.
• Sagnat menstrual abundant, a vegades amb coàguls de sang.
• Períodes menstruals que poden durar més del que és habitual.
• Dolor pèlvic.
• Sensació de pressió a la part baixa de l’abdomen.
• Dolor durant la relació sexual.

És senzill mitjançant una prova d’imatge:

• Ecografia transvaginal.
• Ressonància magnètica.
• Histeroscòpia.

El tractament  pot variar molt depenent dels símptomes, de l’edat, del tipus de mioma, del desig de tenir fills.
El més freqüent és que els miomes no necessitin cap tractament, si no ocasionen símptomes.
Tractament mèdic: per millorar la simptomatologia, ja sigui sagnat o dolor.
Els tractaments quirúrgics:
Histeroscòpia: es poden eliminar els miomes que creixen dins de l’ úter.
Embolització de les artèries uterines: aquest  procediment deté el flux sanguini del mioma, i per tant fa disminuir-ne els diàmetres.
Miomectomia: consisteix en l’extirpació dels miomes.  Pot ser una bona opció si es desitja tenir fills. Però no pot impedir que altres miomes creixin de nou.
Histerectomia: amb aquesta tècnica quirúrgica s’ extirpa l’ úter. Pot ser una opció si ja no es desitja tenir més fills, o si el tractament mèdic no ha funcionat.