Amb aquesta tècnica, coneguda com estimulació ovàrica o inducció de l’ovulació, donem medicació a una dona per tal d’aconseguir que els seus ovaris produeixin òvuls madurs.

Serveix per estudiar el cicle ovulatori d’una dona, i ens permet dir-li quins dies són els més fèrtils.

Amb aquesta tècnica volem aconseguir una ovulació, sempre sota control ecogràfic.

Amb la criopreservació pretenem emmagatzemar embrions, que moltes vegades ens queden després de fer una fertilizació in vitro.
Els embrions són congelats en estat de pronucli.
El temps d’emmagatzematge no tindrà cap repercussió en l’evolució futura de l’embaràs.

És una tècnica de Reproducció Assistida que permet posposar la capacitat reproductica d’una dona el temps que ella ho desitji.
Amb la vitrificació d’òvuls una dona pot arribar a la seva maduresa i ser capaç de quedar embarassada fent servir els òvuls que va donar quan era més jove.

En aquest cas es tracta de dipositar una mostra de semen a l’interior de l’úter d’una dona mitjançant una cànula fina i llarga.
Pot ser una bona tècnica quan es tracta de:

• dones que tenen defectes o estrips en el coll uterí
• homes que tenen pocs espermatozoides
• homes que tenen poca mobilitat dels seus espermatozoides
• homes que no poden tenir ereccions
• homes que tenen ejaculacions retrògrades (el semen va a la bufeta urinària en lloc de sortir pel penis).

Les inseminacions intrauterines es poden fer al temps que estimulem l’ovulació, aconseguint més bons resultats finals.

Amb la fertilització in vitro aconseguim incubar al laboratori un embrió, fruit de posar en contacte un òvul i un espermatozoide en una proveta.
Un cop tenim l’embrió, el metge el dipositarà dintre de l’úter a fi que s’implanti i doni lloc a un embaràs.
Els passos solen ser:

• estimulació de l’ovulació
• punció ovàrica per extraure els òvuls dels ovaris
• fertilització a la proveta
• transferència de l’embrió a la mare.

La injecció intracitoplasmàtica és una tècnica de Reproducció Assistida que moltes vegades la fem concomitantment amb la fertilització in vitro, i pot ajudar a parelles diagnosticades d’un factor masculí sever.
L’home ha de donar una mostra de semen o a vegades deixar-se fer una biòpsia testicular a fi d’obtenir i seleccionar els millors espermatozoides, que seran utilitzats en la fecundació dels òvuls.

Apliquem aquesta tècnica en dones que no produeixen òvuls de qualitat suficient per a ser fertilitzats.
Cal trobar una dona donadora, li estimulem l’ovulació, i obtenim els òvuls en el moment oportú, que seran guardats en un banc d’òvuls.
Amb aquesta tècnica podem afavorir dones:

• que tinguin una insuficiència ovàrica primària
• que han rebut quimioteràpia o radioteràpia
• que els han extirpat els ovaris
• que són portadores d’alteracions genètiques ja conegudes
• que tenen òvuls de mala qualitat.

Amb una biòpsia testicular podrem obtenir teixit dels testicles per tal de determinar quina és la fertilitat masculina.

Aquesta és una anàlisis bàsica per estudiar la fertilitat masculina. Hi busquem la quantitat, mobilitat i morfologia dels espermatozoides.

Veure Vitrificació d’òvuls. Veure Donació d’òvuls.

El banc de semen ens permet emmagatzemar semen de donants, apte per inseminar a una dona que ho necessiti.
La tècnica per introduir el semen dintre de l’úter és coneguda com inseminació artificial.

L’embaràs per substitució, conegut com a mares de lloguer, ventres de lloguer o maternitat subrogada, és una pràctica mitjançant la qual una dona queda embarassada però renuncia a tots els seus drets de filiació en favor d’una altra persona o parella.
És un procés ple de complicacions ètiques, econòmiques i legals. A Es`panya no està permès.
Habitualment es fa servir una fertilització in vitro o una inseminació artificial.
Les possibilitats són:

• la mare gestant és també la mare biològica perquè ha aportat l’òvul
• la mare contratant és la mare biològica perquè aporta l’òvul
• l’òvul és aportat per una tercera persona, anònima
• el pare contractant és el pare biològic perquè aporta els seus espermatozoides
• els espermatozoides provenen d’un banc de semen.

La maternitat subrogada pot ser fruit d’un contracte i un preu, o pot ser fruit d’una acció altruista.

El diagnòstic genètic preimplanatacional (DGP) és l’estudi de l’ADN dels embrions humans per tal de seleccionar els que reuneixen diverses caracterítiques, o eliminar-ne els que aporten alguna mena de defecte congènit.
S’acostuma a fer en processos de fertilització in vitro, abans d’implantar els embrions dointre de l’úter matern.
Hi ha dos conceptes distints:

• PGD (preimplanational genetic diagnosis).
  És el diagnòstic del genotip de l’embrió per tal d’excloure una enfermetat o alteració cromosòmica que hem detectat ens els pares

• PGS (preimplanational genetic screening).
  És la selecció dels embrions cromosòmicament normals deixant de banda els embrions cromosòmicament alterats.