La vacuna del virus del papil.loma humà pot prevenir les infeccions degudes a algun dels tipus d’aquest virus que són els responsables del càncer de coll uterí en les dones, del càncer de penis i d’anus en els homes, i de l’aparició de berrugues genitals en homes i dones que coneixem com condilomes.
L’OMS i els Serveis Nacionals de Salut d’Austràlia, Canadà, de molts països d’Europa i dels Estats Units recomanen l’administració de la vacuna en homes i dones joves a fi de protegir-los davant el virus del papil.loma humà i les seves conseqüències.

Seguint les recomanacions de la FDA americana s’haurien de vacunar homes i dones en edats entre 9 i 26 anys.
El Comitè Consultiu sobre Pràctiques d’Immunització americà recomana que la vacuna s’administri rutinàriament a les noies entre 11 i 12 anys, encara que es pot començar a donar des dels 9 anys. A Espanya l’edat de vacuació és entre els 11 i 14 anys.
En el cas dels homes el Comitè ameticà recomana la vacuna rutinària entre els 11 i 12 anys, extensible fins als 26 anys.

L’objectiu final de la vacuna del papil.loma virus és crear una immunitat protectora elevada que es mantingui, a ser possible, durant tota la vida sexual activa de la dona vacunada.
Per aquest motiu, i sempre seguint el criteri del seu metge, es poden vacunar persones que tinguin més de 26 anys.

Els efectes secundaris més habituals de la vacuna del virus del papil.loma humà són vertigen, pèrdua de consciència, nàusees, febre, mal de cap i reaccions cutànies en el lloc de l’aplicació de la vacuna.
Aquests efectes adversos no són més freqüents que els propis de les altres vacunes incloses en els Programes Nacionals de Vacunació. Totes aquestes alteracions solen desaparèixer en un o dos dies.

Les dades de què disposem avui dia parlen d’una protecció de llarga durada.
Els estudis han fet el seguiment de joves vacunats des de fa vuit anys ( temps que fa que disposem de la vacuna ) amb total protecció enfront del virus fins al moment present.