Una histeroscòpia és una tècnica tant diagnòstica com terapèutica que permet, amb l’ajuda d’una òptica connectada a una càmera, diagnosticar i tractar la patologia que hi ha a l’interior de la cavitat uterina.

La principal indicació és el sangrament uterí anormal, o sigui, qualsevol pèrdua hemàtica que tingui lloc fora dels dies de la regla, o aquella regla que per la seva intensitat sigui més forta del que és habitual.
També quan sospitem que hi ha alguna patologia endometrial (un pòlip, un mioma).
Finalment, la gran quantitat de cicles de reproducció assistida que hi ha avui aconsellen, abans de l’implantació d’un embrió, estar segurs que la cavitat uterina és idònia per aquella finalitat.
Totes les patologies trobades durant una histeroscòpia diagnòstica poden ser tractades mitjançant un ressector histeroscòpic. Aquest instrument no és altra cosa que un histeroscop al qual se li ha afegit un electrobisturí com a element de treball. Així podem ressecar pòlips, miomes i alteracions morfològiques de l’úter com ara els septes uterins o parets que divideixen la cavitat uterina en dues meitats.

Un histeroscop és un tub metàl.lic provist d’ una òptica connectada a una font de llum freda i a una càmera. El tub s’introdueix a través del canal del coll uterí fins a arribar a la cavitat uterina.
Una histeroscòpia diagnòstica es pot fer de manera ambulatòria a la consulta del ginecòleg.
A través de l’histeroscop s’introdueix gas (anhídrid carbònic) o líquid (sèrum fisiològic) que permeten separar les parets uterines i poder-les avaluar.
Quan fem una histeroscòpia per resoldre un pòlip, un mioma o un tabic, en aquest cas fem servir un tub metàl.lic més gruixut, que sovint necessita d’una dilatació del coll uterí per introduir-lo. Llavors ens caldrà algun tipus d’anestèsia, i això vol dir que la tècnica es fa en àrees quirúrgiques.
Actualment existeixen histeroscops que porten un element de treball rotatiu, de menor diàmetre, que permeten fer les histeroscòpies quirúrgiques de manera ambulatòria.

Una histeroscòpia és un procediment segur, però al mateix temps és una maniobra potenciament agressiva.
Tot i que l’instrument s’introdueix per un canal natural (el coll uterí), el diàmetre del mateix, la seva elasticitat i la tortuosiatat fan que a vegades costi arribar a l’interior de la cavitat uterina.
Les complicacions més freqüents són la sensació de mareig o d’hipotensió derivades del pas de gas o líquid a l’interior de la cavitat. També pot ocórrer una perforació uterina. Un dolor d’espatlla en els primers moments pot ser degut al pas de gas a la cavitat abdominal a través de les trompes.

Una histeroscòpia diagnòstica és una prova que la majoria de vegades té lloc en la consulta del metge. Poques vegades cal un ingrés a l’hospital. A vegades, preveient complicacions, es pot realitzar sota sedació.
Una histeroscòpia quirúrgica,. en canvi, es fa la majoria de vegades sota sedació o amb anestèsia regional, i cal un ingrés hospitalari de poques hores.
En acabar una histeroscòpia hi pot haver un petit sangrament per vagina, mai superior a una regla excepte en els casos en què s’ha ressecat un gran mioma submucós uterí.